COLLSEROLA: TERRITORI VITAL

El Parc Natural de la Serra de Collserola amb 8295 hectàrees, és un pulmó natural i cal protegir-lo. Per això cal agrair aquesta iniciativa perquè puguem gaudir del parc per molts anys.

Anuncis

Trencant estereotips

Uns dels objectius de la Federació Internacional de Marxa Nòrdica, INWA, és la divulgació d’aquesta activitat física arreu del món. A Catalunya, l’Associació Esportiva Nordic Walking Catalunya, AENWC, fa aquesta tasca mitjançant esdeveniments com els celebrats aquest diumenge 18 de juny de 2017,  participant en la festa de l’Esport organitzada per l’ajuntament de Sant Just Desvern i amb el suport d’una empresa especialitzada en la marxa nòrdica, Bendhora.

La marxa nòrdica de vegades està relacionada amb una activitat per a gent adulta. Doncs, en aquest esdeveniment esportiu hem pogut constatar que no ha estat així. Els més joves han tingut l’oportunitat de provar-la mostrant un gran interès i passar-ho d’allò més bé,  com així ho van fer entre altres, les patinadores del Patinatge Artístic de Sant Just.

San Juan de Gaztelugatxe, Sant Joan Baptista

san juanhuella          

El nom d’aquest lloc, San Juan de Gaztelugatxe, es deu al fet que Sant Joan Baptista, precursor de Jesucrist, va arribar allí i va deixar les seves petjades marcades en l’illot. La tradició explica que Sant Joan Baptista va arribar a tocar terra en aquest punt de la costa basca deixant les seves petjades marcades en la roca en quatre llocs diferents: en l’arc de Sant Joan en el propi nucli urbà de Bermeo, al costat del caseriu Itsasalde,en l’alt de Burgoa i el darrer d’ells en l’últim graó d’accés a l’ermita.

Una vegada aconseguida l’ermita cal tocar la campana tres vegades i demanar un desig.
Els vaixells de pesca de Bermeo quan surten a pescar solen realitzar diversos girs a babord i estribord perquè el sant els doni sort. Les dones que sofreixen algun problema relacionat amb la fertilitat solen acudir a aquest lloc en la creença que el Sant els ajudarà a solucionar aquest problema. Als buits de les escales, identificats com les petjades de Sant Joan, se’ls atorga diferents poders curatius, per beneficiar-se dels mateixos cal ficar els peus en ells buscant que guareixin els calls o es deixen barrets, mocadors o chapelas per guarir el mal de cap.
Afegir també, que en les coves que hi ha en Gaztelugatxe, es diu que el Inquisidor tancava a les dones considerades com a bruixotes.

Beneficis de caminar pel bosc. Boscos Mediterranis vers boscos Atlàntics

Qui no ha caminat mai per un bosc i en algun moment ha dit: “quina pau, quina tranquil·litat”. Doncs resulta que fa bastants anys, al Japó, estan explorant els beneficis que comporta fer aquesta activitat per a la salut humana. Allà li diuen ” shinrin-yoku”, banys de bosc, i consisteix a caminar en silenci per boscos madurs acompanyats amb exercicis de respiració i relaxació. Els arbres, quan es fan vells, segreguen uns olis essencials, i la seva inhalació per part dels humans permet activar partícules del sistema immunitari que ajuden a lluitar contra determinats virus i tumors.
Nosaltres som afortunats de tenir en el nostre territori diversos tipus de boscos. Òbviament per la proximitat del mar Mediterrani, la majoria dels boscos tenen les característiques que comporta aquest mar, pi blanc, alzines i sotabosc preparats per èpoques de sequera i més a l’interior, cap als Pirineus el bosc canvia, hi trobem pi roig, pi negre, avets, i extensions de prats. Més alt nord de la península , a prop de l’Atlàntic, els boscos canvien i hi trobem que a causa de les pluges més freqüents, els boscos són més humits, amb grans fagedes, rouredes i amb sotabosc de falgueres.
No és que uns siguin millors que els altres, potser és qüestió de gustos, en tot cas poder caminar, anar amb bici o fer marxa nòrdica és un bon motiu per aprofitar, gaudir i tenir cura dels boscos.

En Capablanca, bandoler de la serra de l’Obac

 

pepbarberacapablanca     En Capablanca va ser un dels bandolers llegendaris del Camí Ral. En Capablanca era un humil pagès que es guanyava la vida fent de mosso per les masies. El motiu pel qual es va convertir en bandoler va ser el següent:

Un dia després de cobrar la paga de tot un mes de treball, va decidir anar-se’n a Manresa a gastar-se una part d’aquests diners i, quan va arribar a Manresa va ser assaltat, maltractat i robat per un grup de lladres. Aquest fet el va afectar i desenganyar tant que es va prometre no tornar a guanyar-se la vida honradament i des d’aquell dia viuria de tot allò que robés als altres.

Així, es va armar amb un pedrenyal i es va cobrir amb una capa de color blanc i es va convertir en el saltejador de camins més temut de tota la contrada. Per assaltar els viatgers que passaven pel Camí Ral estenia la seva capa al mig del camí, s’enfilava dalt d’un arbre o d’una roca i obligava els viatgers a deixar tot el que duien de valor dins la capa; si no l’obeïen, els amenaçava amb el seu pedrenyal.

Com que coneixia molt bé tots els racons de les muntanyes, sabia on amagar-se perquè ningú no el trobés.

No se sap com va acabar la vida d’en Capablanca.